Probablement tots els que lletgireu això vareu participar a grans vagues, manifestacions, vareu rebre més d’una porrada o vareu tirar alguna pedra a la policia.
Però, quan de temps fa d’això?
Be, ido alla pel 2011 amb tota la gran moguda del 15-M, la conscienciació de la gent de construir espais autogestionats i el gran boicot a les eleccions. Tot molt anarquista la veritat, en aquella tots els grups, federacions, sindicats, ateneus… Varen augmentar bastant, es crearen un bon grapat de nous i multiplicaren la seva influencia.
Els anys han anat passant i aquestes manifestacions i mala hostia contra tots els politics en general ha anat mimetitzantse en nous partits igul d’inutils que qualsevol altre, s’ha anat oblidat tot un poc i la gent es queda a casa fent un cafe mentre que els mateixos de sempre surten al carrer en manifestacions cada vegada més petites.
Simplement ens hem anat cansant, per que tot això cansa, l’unic efecte a llarg termini que ha tengut tot ha estat una gran repressió per part de l’Estat: companys detinguts i a pressó, multes impossibles de pagar, la Ley Mordaza…
Si haguessim volgut els hauriem esclafat, si en lloc de tanta floreta i estiu del 68 a la española, haguessim agafat i a la policia que intentava desfer manifestacions els hagués plogut la mitat de les aceres de la ciutat a trossos, si en lloc de rodejar el Parlament de Catalunya la gent l’hagues okupat i inflat els seus habitants naturals a hostia neta…
Segurament l’unic que haguessim aconseguit serai més repressió.
Però no estam preparats per la Revolució, tots volem imitar els grans que combatiren a la Guerra Civil, als que proclamaren el comunisme llibertari per tota Catalunya i part d’Aragó, els que varen penjar les banderes rojes i negres, però tots els que ho varen fer duien anys assajant la Revolució, formaven cooperatives alimentaries i de treball, feien manifestacions insuperables per qualevol altre moviment o partit, eren el terror dels democrates. Duien molt a dins tot allò, ho tenien tot més que planejat i imaginat, havien somiat amb allò.
Com hem var dir fa poc, al 15-M i a tot el que pasa ara a Catalunya la gent està posasnt la seva anima, però no el cos. Es fa un acte per sortir per la tele i que la gent ho miri i pensi, però la gent pensa asseguda al vater. La gent a Catalunya vota i au! cap a casses. El que s’ha de fer és organitzar-nos enfora dels polítics, molt enfora(em fan alergia) i preparar grans nuclis de ressistencia, aprendre a autogestionar-nos, tenir les nostres defenses, caixes de ressistencia per vagues i repressió, espais lliures de tot tipus de discriminació, en definiva fer de l’utopía una cosa propera.
Amb tot, ja m’estic enrollant com una persiana. Aixi que resumire un poc el que ve a ser la tesi.
El des-Gobierno del PP ens ha fotut i be, ha esclafat tot el que varem aconseguir i més ara amb el tema de Catalunya la gent els hi fa bambelles amb les orelles mentre duen una bandera d’España, la qual mai he vist a cap manifestació.
Han aconseguit un somni que segurament fa que se li possi dura a qualsevol presi europeu.
Sempre ens quedara pixar-nos damunt ells…
